“Si no hagués existit Turing jo ara no tindria feina, o estaria treballant per als nazis”. Segons Martin Davis, aquesta frase, tan sintètica, la va dir als anys cinquanta un informàtic anglès que hi va tractar. Alan Turing (1912-54), en efecte, va inventar-se tot sol el concepte d’ordinador (el 1936) –i el nom computer – a Cambridge, en va fer una tesi a Princeton (1936-38), en va construir un (l’ACE, el 1945-48) i es va qüestionar sobre la intel·ligència (1948-50) i com es podia haver originat (1950-54). I entremig (1938-45) va aconseguir desxifrar els codis alemanys (el naval de l’Enigma i el Lorenz de l’estat major nazi) i així va permetre guanyar la guerra als seus.  El 23 de juny del 2012 és el centenari del seu naixement. L’escullo com a personatge-pivot i fil conductor de la història  perquè em sembla que no sols resumeix el passat sinó que també prefigura el futur. Un futur que se’ns presenta avui, a tots els perplexos –com jo mateix (i, crec, tots els IA-aires)–, desorientat i desorientador.